La societat civil de Dénia ha optat pel camí de la protesta i la reivindicació per a obtindre resposta a les seues necessitats. I els plenaris pareixen un dels llocs idonis per a això.



En la sessió de dijous, fins a tres col·lectius diferents van exigir una resposta a les seues demandes: més centres educatius que pal·lien la massificació actual, un parc davant de la finca Chabàs i un pronunciament contra la guerra a Irac.



La present legislatura a Dénia passarà a la història per les múltiples plataformes i concentracions que al llarg d'estos quasi quatre anys han nascut per a contrarestar les decisions -o els silencis- dels dirigents locals.

El desprestigi de la classe política municipal -l'edil d'Educació va demanar el dilluns una vareta màgica per a trobar els terrenys del quint col·legi- ha portat a la societat civil a organitzar-se per a plantejar les seues reivindicacions no sols en el carrer, sinó en el propi Ajuntament.

Així, i per primera vegada, en el ple d'ahir van coincidir les queixes de tres col·lectius diferents. Els veïns de la finca Chabàs van acudir al ple amb camisetes en què exigien un parc sense aparcaments en la zona, demanda en què van tornar a insistir i que, per cert, també va ser debatuda per la corporació.

I, de nou, es van marcar les diferències de criteri: GD i BNV van apostar per construir de forma immediata el parc i PSOE i PP van exigir primer l'estacionament subterrani. Precisament, abans de començar la sessió, es va guardar un minut de silenci per la mort de Teresa Russafa, viuda del nebot de Roc Chabàs i donant dels terrenys ara en litigi.

Al Costat d'ells, pares, professors i alumnes continuaven la seua lluita particular per a eliminar els 32 barracons que existixen en la ciutat i exigir la construcció del quint col·legi i el tercer institut que alleugen l'actual massificació escolar.

En este sentit, les Ampas de Dénia van entregar un escrit a tots els grups abans d'iniciar-se el ple exigint una sessió extraordinària, urgent i monogràfica sobre el dèficit de les infraestructures educatives.

I finalment...Irac. Fins a quatre mocions es van presentar inicialment sobre el conflicte entre Estats Units i eixe país d'Orient Mitjà, si bé el PP va retirar abans de la sessió la seua, que oferia un suport cec a George Bush. La resta de grups de l'oposició -Bloc, GD i PSOE- van presentar les seues propostes que, després de ser llegides, van comptar amb el suport d'estes tres formacions. En elles, van manifestar la seua oposició al conflicte bèl·lic i van demanar al Govern d'Aznar que recapacite perquè no participe d'esta espiral bèl·lica. El PP, curiosament, es va abstindre, encara que en altres municipis havia votat en contra. Tots els regidors de l'oposició, a excepció dels populars, portaven cartells de No a la guerra i durant la lectura de les mocions, membres de la Plataforma per la Pau de la Marina Alta van mostrar cartolines amb el seu rebuig a la guerra.



Encara que no amb tanta animació, ja en altres ocasions les sessions ordinàries de l'Ajuntament havien vist les protestes de treballadors i familiars de la residència d'ancians de Santa Llúcia, d'agents de la policia local, dels jubilats i els funcionaris de Benestar Social o d'associacions veïnals que clamaven davant del retard del govern del PP que presidix Miguel Ferrer per a donar resposta a les seues reivindicacions.